1. 'M'agrada el meu barri'
El barri del Congost, igual que la ciutat de Granollers, deu la seva diversitat a les diferents onades migratòries dels últims cinquanta anys. Tant les dels anys seixanta i setanta, amb persones procedents d'Andalusia i Extremadura, com les quals es donen en l'actualitat, protagonitzades fonamentalment per persones originàries de Africa i Sud-amèrica.
Segons les dades dels últims padrons més del 25% dels veïns i veïnes del barri són d'origen andalús i extremeny, i gairebé un 23% són arribats d'altres països estrangers.
2. Els nens i nenes del Barri
Segons les dades dels últims padrons més del 25% dels veïns i veïnes del barri són d'origen andalús i extremeny, i gairebé un 23% són arribats d'altres països estrangers.
2. Els nens i nenes del Barri
Els nens i nenes de l'escola Fàtima del barri Congost, van participar en el projecte de dinamització cultural, 'El Congost vist pel Congost'. Se'ls va donar càmeres de video i fotografia perquè expliquessin des de la seva pròpia visió, el barri i les seves històries, els seus somnis i les seves vivències
3. El Joc de la Petanca en el barri Congost
La Petanca,és un esport popular típicament provençal que es practica a Argentina, Uruguai i diversos països del Mediterrani, inclòs Espanya, on està especialment arrelat a la regió de Catalunya, Llevant i Canàries. Al barri Congost també es joga.
4. Asociació de Veins Barrio Congost
4. Asociació de Veins Barrio Congost
La Asociación de Vecinos y Vecinas del barrio el Congost, desarrolla diversas actividades y trabaja en proyectos conjuntos con el Ajuntamiento de Granolleres para recuperar la memoria histórica del proceso de asentamiento humano que se dio desde los años sesenta en el barrio, para entender cómo se construyó un barrio donde todo eran campos, y para destacar que, gracias a las movilizaciones vecinales, se consiguieron todos los servicios básicos de los que no se disponía: alcantarillado, pavimentación, alumbrado, equipamientos, etc.
La Asociación trabaja con los líderes de diferentes orígenes culturales que viven en el barrio, que representan la diversidad del barrio y que generan propuestas para mejorar las relaciones y la participación ciudadana, con la idea básica de que debemos conocer y entender nuestro pasado para entender el presente donde se repiten fenómenos como, por ejemplo, el de la inmigración, pero con características diferentes. Analizando la oleada migratoria de los años sesenta y setenta nos encontramos con diferencias, pero también con muchas similitudes.
5. Els Joves del barri Congost
La Asociación trabaja con los líderes de diferentes orígenes culturales que viven en el barrio, que representan la diversidad del barrio y que generan propuestas para mejorar las relaciones y la participación ciudadana, con la idea básica de que debemos conocer y entender nuestro pasado para entender el presente donde se repiten fenómenos como, por ejemplo, el de la inmigración, pero con características diferentes. Analizando la oleada migratoria de los años sesenta y setenta nos encontramos con diferencias, pero también con muchas similitudes.
5. Els Joves del barri Congost
En el Congost es treballa amb els joves en l'acompanyament a les activitats artístiques que es desenvolupen en el marc del treball comunitari com són els tallers de fotografia participativa, el teatre social i la producció de video.
Creació de nous espais oberts a tots els joves per tal d'expressar de manera artística els neguits i expectatives del barri, per obrir espais de diàleg intercultural i intergeneracional que permeti aprofundir sobre els processos de canvi que l'entorn immediat requereix.
6. Els Comerços del Congost
6. Els Comerços del Congost
Un dels programes d'actuació 2006-2010 del Pla de Barris, dins del Programa de Promoció de l'Activitat Econòmica, és el Programa de Dinamització Comercial del barri Congost de Granollers.
Es tracta de potenciar la dinamització comercial del barri per adaptar el comerç de la zona a les noves necessitats del consumidors, millorar la seva competitivitat envers els nous formats comercials i crear una estructura associativa forta de gestió.
